• Inici
  • Entrevistes
  • Fent poble
  • José Pascual Barceló: "Biar per història, per tradició i pel seu nivell cultural, que és de primer ordre, necessita ja un auditori"

José Pascual Barceló: "Biar per història, per tradició i pel seu nivell cultural, que és de primer ordre, necessita ja un auditori"

| Eduard Garcia Molina | Fent poble
José Pascual Barceló: "Biar per història, per tradició i pel seu nivell cultural, que és de primer ordre, necessita ja un auditori"

És indiscutible la importància de la música en qualsevol celebració popular, especialment les que fem els valencians i valencianes. A Biar, des de 2006 es va sumar a la Societat Unió Musical la Colla de Dolçaina i Tabal "Bassa la Vila" com a entitat del món musical local.

Com ens recorda José Pascual Barceló Albero tirant la vista enrere, agafa el nom dels primers assajos que es realitzaven en un local pròxim, de fet ell mateix va ser el primer president durant aquells compassos, càrrec que està tornant a ostentar. Ens aproximem al dia a dia de la Colla i a les seues reivindicacions de la mà del seu president.

Quan va començar la teua vinculació amb la Colla de Dolçaina i Tabal "Bassa la Vila"?

Sóc un dels fundadors de la Colla, va ser una aventura dins del meu grup d'amics, com tot comença en la vida, ens va rondar la idea de formar la Colla i va hi haver gent que ens va animar, a partir d'ací la vam formalitzar i començàrem a treballar allà per l'any 2006. Com tot el món sap, assajàvem a la Bassa la Vila, i de fet el primer president vaig ser jo, no hi havia junta directiva. El 2011 vaig finalitzar el mandat, en aquell any l'escola de música nostra ja estava dins l'escola de la Societat Unió Musical de Biar, per anar fent passes i que la gent ho estudiara, en definitiva veure si teníem futur abans de fer una estructura més gran.

Com dic, en 2011 vaig pensar que la Colla necessitava un canvi i que entrara gent amb idees noves i ganes. Va entrar Tobías [José Tomás Sanjuán], ell també va estar bastants anys. A partir d'ací vam anar consolidant actuacions, l'escola, coses noves... i posteriorment va agafar el relleu Tomàs Barceló com a president. Finalment, abans de la pandèmia no hi havia ningú que es fera càrrec i vaig tornar a ser president. Com sabem, les associacions ho han passat mal amb la pandèmia i era vital que continuara l'associació, ja que Biar no és un poble gran, necessitàvem que el projecte que va començar en 2006 anara avant.

Tres presidents i en el teu cas un segon mandat, sembla que ja va sent hora que hi haja alguna presidenta, no?

Tot i que el món de la dolçaina és essencialment masculí, sempre hem intentat integrar des de l'escola i la Colla a que xiques i dones puguen entrar, sempre hem tingut una dolçainera, Júlia [Valdés Martínez], que per motius personals no està en actiu. En l'escola a dia de hui no tenim paritat, però quasi, el percentatge de xiquetes és més alt i esperem que en un parell d'anys entren a la Colla, pensem que és molt interessant que la dona entre en este món, que ha sigut exclusivament d'homes.

I quina és la teua funció com a president?

Intentar que a banda de ser una associació cultural d'àmbit musical siguem també un grup d'amics i amigues, que tinga un bon ambient i germanor. Perquè la gent que ve darrere si ho veu és un incentiu per a que la gent que arribe tinga ganes i espente, si és el contrari crearia una falta de motivació que faria que acabara desapareixent l'entitat, ha passat en molts llocs...

Quanta gent hi ha vinculada actualment?

La Colla diguem "oficial" són entre 20 i 23 músics. Molta gent, com en tots llocs, va caient i va entrant gent nova, però es manté en estes xifres. A nivell d'escola està entre 40 i 50 alumnes entre percussió i dolçaina, hi ha gent que ha d'estudiar fora per edat, són uns anys complicats pel que fa a l'edat i intentem que no es perda el vincle i es reincorporen. En línies generals estem entre 60 i 70 persones en total, és un número a tindre en compte.

Sembla que ja no s'entén l'ampli calendari festiu biarut sense la Colla...

Quan vam començar allò que era més fonamental era encendre la flama de la dolçaina a Biar, si bé és cert que estava perquè l'escoltàvem en el rei Pàixaro, gràcies a Cristóbal Camarasa "Pitati", que va mantindre la llumeneta, però ell no era una persona que cursara estudis o tinguera el suport d'una Colla darrere. Nosaltres vam crear la Colla per a que tot això anara poquet a poquet recuperant-se. Però amb el temps vam començar a actuar en pobles veïns, negociar en l'Ajuntament i les comparses el fet d'incloure'ns en les festes... i podem dir que després de 16 anys tenim un calendari festiu d'unes 14 o 15 actuacions. La més important i que de fet va costar molt d'aconseguir era la d'obrir les festes el 9 de Maig, vam haver de negociar-ho amb comparses, Junta de la Mare de Déu i la Corporació Municipal per a que la Colla poguera obrir la festa, com abans, durant segles s'havia fet. Al principi va ser més difícil de consolidar però ara la gent acudeix abans a la plaça [a la prova de campanes] i trobe que és molt bonic.

A la teua forma d'entendre la salut de la Colla seria bona en eixe cas.

En estos moments pense que sí, perquè l'edat mitja és molt baixa, és molt important el relleu generacional. La tranquil·litat que tenim és que darrere ve gent amb la Colleta infantil, estan preparant-se per entrar a la Colla, tenim un futur esperançador.

Com valoraries la relació de la Colla amb les institucions o més concretament amb l'Ajuntament?

Una de les banderes que hem tingut ha sigut sempre tindre fluïdesa, diàleg i bon ambient amb qualsevol Ajuntament que ha passat per Biar. La nostra missió és fer cultura, música i passar-ho bé, no és altra. Amb tots els consistoris hem tingut bona relació, hem col·laborat de forma desinteressada amb qualsevol associació, comparsa, Seu Universitària, Ajuntament... sempre ens hem brindat a col·laborar.

A nivell d'Ajuntament treballem perquè la Colla puga tindre una infraestructura al nivell de gent que tenim, perquè hui en dia, les classes des de l'escola de música tradicional les donem a la Casa de Cultura, ja que l'asil estava en unes condicions prou perilloses, era una cosa que feia temps que advertíem i per sort no vam haver de patir cap percanç. Hui per hui l'únic problema que tenim és que no tenim un local d'assaig fix, assagem a l'auditori, però és un espai que qualsevol associació pot utilitzar i ens veiem abocats a que si hi ha alguna altra activitat no podem assajar. Tenim moltíssimes actuacions de molt de nivell i l'exigència del director i de la Colla és que no tenim una continuïtat de seguretat per poder assajar.

En eixe cas entenem que vos sumaríeu a la reivindicació [Biar Digital, 28/VI/2020] de Pepe Albero de que Biar puga disposar d'un auditori, no?

La Colla està d'acord al 100% amb esta reivindicació, i que Biar per història, per tradició i pel seu nivell cultural, que és de primer ordre, necessita ja un auditori, per a que totes les associacions, ja siguen d'àmbit fester, cultural, esportiu... puguen gaudir d'un auditori per celebrar concerts, xarrades, teatre... o qualsevol altra cosa amb les condicions que Biar es mereix. L'auditori que té Biar és una església antiga que ha fet el seu paper, però s'ha quedat obsolet a l'hora de fer qualsevol actuació. La banda [la SUM de Biar] no cap, l'aforament és molt xicotet i a nivell musical sabem que no és un lloc adequat per a fer música.

Perquè la Colla no només actua a Biar, sinó que sou ambaixadors quan aneu a altres pobles o als aplecs.

Des del seu principi sempre hem tingut eixe afany de moure'ns molt, i sempre que ens han citat hem estat als aplecs, fora de Federació i altre tipus. A nivell d'actuacions cada vegada la Colla té actuacions de més entitat, això comporta més serietat, assajos i responsabilitat. Per destacar-ne algun d'enguany, vam acompanyar a l'Alferes d'Alcoi estrenant una marxa de Pascual Vilaplana que es deia "IOAM" en l'Entrà d'Alcoi. Pense que és un honor el fet de portar el nom del teu poble a un nivell molt alt, que Vilaplana, com un dels més grans compositors de música festera i de música en general, haja triat la Colla de Biar i un grup de músics d'ací per acompanyar a l'Alferes d'Alcoi, pense que és un gran honor per al poble.

Si parlem dels aplecs que féu, que també esteu federats, però quina relació teniu amb altres colles dels municipis de la Vall de Biar o de la resta del nostre àmbit territorial?

Per desgràcia colles no hi ha tantes, Banyeres, Beneixama o el Terròs a la Canyà, però la colla més forta de la comarca juntament amb el Sogall de Castalla és la de Biar. Si vas a la zona de la Vall d'Albaida, o Alcoi ciutat sí que hi ha colles de molta envergadura. Al Vinalopó està el Terròs (Petrer) i a la zona d'Elx també hi ha alguna prou forta. Però d'esta zona de les comarques de l'Alcoià i el Vinalopó Biar és la més potent, a nivell de gent, actuacions i societat.

Finalment, i si vols afegir alguna cosa més, pel que has comentat el futur el teniu assegurat, vaja...

Sí, el tenim assegurat, però en estos temps post-pandèmia que el món camina a una velocitat vertiginosa, m'agradaria fer la reflexió de que Biar és un poble de 3.600 habitants i tenim la sort de tindre associacions de gent jove, que l'edat mitjana que com podràs observar entre l'escola i la Colla serà d'entre vint-i-alguns o trenta anys. Però l'esforç que fem els membres de la junta directiva i tots els membres de la Colla per mantindre açò és molt gran, i a vegades no ens veiem tan recolzats com ens agradaria. La reflexió és la següent: hui es demanden activitats per a la gent jove, intenta formalitzar clubs juvenils, per a que la gent tinga alguna cosa... però ací ho tenim. Tenim un espai per a vindre a tocar, per a passar-ho bé, per a eixir a tocar en entrades de Moros i Cristians, fer concerts, fem acampades... fem moltes activitats que la gent es sorprendria si les coneguera de veres. Això ho tenim a casa, l'únic que demane és que es cuide i es valore, perquè a vegades ni ens sentim valorats, ni ens sentim protegits.

Ací queden les reivindicacions, que és important... moltes gràcies.

Gràcies.

L'article té 490 lectures

(Aquesta informació es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en aquesta pàgina).