• Inici
  • Entrevistes
  • Fent poble
  • Cristóbal Barceló (Projectes en Fusta): "El que ens diferencia dins del sector és que volem que el producte que reba el client siga el que haja somiat una nit qualsevol"

Cristóbal Barceló (Projectes en Fusta): "El que ens diferencia dins del sector és que volem que el producte que reba el client siga el que haja somiat una nit qualsevol"

| Eduard Garcia Molina | Fent poble
Cristóbal Barceló (Projectes en Fusta): "El que ens diferencia dins del sector és que volem que el producte que reba el client siga el que haja somiat una nit qualsevol"

Cristóbal Barceló i Gloria Barceló reben el premi a millor estand de la LX edició de la Fira del Moble de Yecla. Font: Remedios Lajara

Cristóbal Barceló i Gloria Barceló les dues cares més visibles de Projectes en Fusta, una de les empreses més punteres a tots els nivells dins del sector de la fusteria, concedeixen aquesta entrevista per a Biar Digital. Pare i filla, procedents de La Canyada, es mostren "orgullosos" pel reconeixement de millor estand recentment obtingut a la Fira del Moble de Yecla en la seua LX edició. Al llarg de l'entrevista es fa un repàs evolutiu dels seus quasi 30 anys de vida en els quals l'empresa, amb una constant transformació, ha establert un model de referència en el sector gràcies a la seua filosofia "d'arquitectura i disseny d'emocions". 

Quins van ser els vostres inicis en el sector?

-Cristóbal: Vam decidir dedicar-nos al sector de la fusteria perquè des de feia més d'una dècada estava treballant amb Juan Sanjuan Ferrer, el mestre de fusteria a La Canyada. Ell em va inculcar l'amor per la fusta tot i que és veritat que teníem antecedents familiars indirectes perquè el meu iaio treballava en altres empreses, així com el seu germà i el meu padrí. En l'any 1991 quan el mestre fuster es va jubilar ens va oferir fer-nos càrrec d'aquell taller que avui és la fusteria.

Què recordeu dels vostres inicis?

-C: Com a totes les empreses: complicats, complexos, amb molta burocràcia per poder arrancar una empresa... però amb molta força de voluntat i amb la meta d'oferir al públic un producte millorat.

158

De fet vau començar a La Canyada...

-C: Correcte. Al carrer Oscar Esplà número 6 començàrem al taller que tenia el mestre (Juan Sanjuan) i a poc a poc el vàrem fer créixer incorporant nova maquinària, fent ampliacions, muntant una cabina de poliment, incorporant nous processos de fabricació... Als meus 27 anys ja era un avançat en la fusteria perquè havíem aconseguit eixir de la fusteria tradicional. Recorde que quan el mestre havia deixat el taller i em veia amb uns plànols i una pantalla es sorprenia i sempre em deia el mateix: "No sé a tu qui t'ha ensenyat açò, perquè jo no...".  Jo tenia un bon fonament, l'aprenentatge va ser el que tocava, i la transformació i l'aplicació d'aquest aprenentatge és l'evolució. Si no l'ésser humà seguiria sent un primat. A banda, des de la incorporació de Gloria a l'empresa com a dissenyadora d'interiors ha vingut un bufit d'aire fresc que podria fer canviar encara més el projecte. 

Gloria, quan va arribar "el bufit d'aire fresc"? De fet, has estudiat una carrera universitària...

-Gloria: Jo vaig entrar a formar part quan tenia 24 anys i ara vaig a complir-ne 30. Vaig estudiar Arquitectura i Disseny d'interiors i em vaig incorporar mentre cursava Disseny de Producte a Alcoi. Ho compaginava, però em vaig deixar la carrera després de dos anys i mig. Tots tenim aficions o projectes que et fan il·lusió en la vida perquè els has viscut des de xicoteta com és el meu cas.

Et veus tota la vida fent el mateix?

-G: No sé si realment exerciré tota la vida de dissenyadora d'interiors sí que sé que exerciré tota la vida de dissenyadora d'emocions constant, ja que puc deixar de dissenyar una casa però seguir mantenint una empresa i dissenyar un esdeveniment, un espai distint, una exposició de fotografia, qualsevol llibre... Si nosaltres hem aprés açò d'una o d'altra forma se seguirà fent, ja que els cicles s'obrin i es tanquen però es manté l'essència.

Quin impacte ha tingut l'aparició del disseny i quin és el seu paper en l'actualitat?

-G: El disseny d'interiors encara que diguen que és posar una cortina, no és així. és facilitar-li la vida a la persona. Avui està valorant-se molt més el disseny que antigament. Hui cobra molta força el fet de demanar dissenys efímers. El que és bonic de la nostra feina és que comences amb un esquelet i acabes amb el cos d'una persona totalment format.

-C: Tenim un primer premi Letra en arquitectura efímera a Frankfurt i altre a Miami osiga que suportant el comentari de Gloria, l'arquitectura efímera està valorada. Com que jo he viscut l'evolució des de l'inici de la fusteria fins ara puc assegurar que sense el disseny no existiria cap de les peces que nosaltres fabriquem. Totes les peces es dissenyen i es pensen i si no acompleixen una funció, no serveixen. Aquest paràmetre és premissa diària de la nostra empresa: el disseny ha de funcionar i servir i sense ell no existeix el moble. Saber connectar o transmetre-li a una persona mitjançant emocions una cosa que has pensat o creat doncs et fa créixer a tu personalment.

159

En 2007-2008 va vindre la crisi immobiliària, com va afectar la fusteria?

-C: Doncs a partir d'aquests anys vam començar a treballar per als clients particulars i per a lloguers personalitzats. No estàvem tan vinculats al sector de la construcció com altres fusteries, però efectivament ens va donar una cornada lateral. Era inevitable... En aquell moment, vam decidir obrir-nos a nous horitzons mantenint també totes les feines que realitzàvem a la contornada: Villena, Almansa, Banyeres, Biar, Beneixama... on teníem el nostre principal nucli de treball. Ens vam obrir als mercats internacionals amb gent resident a Calp, Moraira, Altea, Benissa, Xàbia o Dénia. Era una nova oportunitat per a rellançar-nos.

Trenta-un anys després la fusteria ha patit una gran evolució de ferramentes i materials...

-C: Òbviament hi ha hagut evolució, però el que hem intentat fer és mecanitzar-la en el major percentatge possible perquè siga més rendible per al client i que no perda l'essència de la fusteria feta a mida. No obstant això, amb les tecnologies i els materials de primer ordre.

-G: Al final és una combinació entre tradició i innovació, amb açò resumiríem una mica tota la trajectòria, no s'ha perdut eixa essència pel fet de no tindre un mecanitzat al 100%. A l'elaborar cada peça de manera manual seguim mantenint la tradició pura que fa que cuides amb detall el material.

Per què vàreu decidir el canvi d'ubicació de La Canyada a Biar?

-C: El canvi d'ubicació ve donat perquè a les instal·lacions en les quals estàvem a La Canyada ens notàvem limitats pel que fa a les condicions del local. Pensàvem en que igual abandonàvem el nostre lloc i els nostres orígens, però no per això havíem de deixar d'evolucionar i de créixer. El client mereixia una millor atenció i unes millors instal·lacions per tal de poder fabricar una sèrie de peces que venen determinades pels nous habitatges i les noves formes de vida que a l'antic taller no podien fer-se. Aleshores, el canvi ve produït tant per espai com per evolució. Escollírem Biar perquè és una població germana, propera i perquè el seu polígon industrial reuneix una sèrie de característiques especials amb molt bones comunicacions i bon enllumenat. Vam encontrar l'espai de treball que buscàvem.

L'anècdota és passar del poble de La Canyada a l'Avinguda de La Canyada 22...

-C: És una forma que el destí ens porta a mitjan camí per a dir: val us n'aneu de La Canyada, però no l'abandoneu, estàveu al número 6 i ara esteu al 22...

160

Què penseu que vos diferencia d'altres fusteries?

-C: Ens diferencia una constant evolució pel que fa als nous materials, l'aplicació dels dissenys, ja que portem treballant des del 1991 amb programes especialitzats i podem oferir-li al nostre client una previsualització del producte abans de ser fabricat. A banda d'un mim constant en l'elecció dels materials sempre certificats i complint amb les normes mediambientals. Volem que el producte que reba el client siga el que haja somiat una nit qualsevol.

Després del recorregut històric, recentment Projectes en Fusta ha sigut guardonada com a millor estand en la LX edició de la Fira del Moble de Yecla, què ha significat per a vosaltres?

-C: És un reconeixement a una trajectòria laboral dedicada 100% al moble, la fusta i el disseny i òbviament que et reconeguen el Col·legi d'Interioristes, delegacions internacionals de compres, a més a més en la LX edició d'una fira tan consolidada a escala mundial és vertaderament un orgull. A banda perquè presentàvem productes innovadors com són els nostres marcs de rasomur, perfileries d'alumini revestides amb fusta, la recuperació de fusta centenària per donar-li un nou ús... Tot això junt al disseny que es plantejava fa que obtinguérem el reconeixement a nivell de la Càmera de Comerç, la Regió de Múrcia, a nivell nacional...

Rebre aquest guardó obri un gran aparador de cara a l'exterior...

-C: Efectivament perquè justament en la fira, i havent superat les expectatives que tenien els organitzadors pel que fa a l'assistència, vingueren delegacions comercials d'Egipte, d'Israel i del Marroc que casualment es fixaren en el nostre estand. A més, demanaren al comité que els acompanyaren jurats traductors per tindre una reunió amb nosaltres i presentar-los el producte per entaular relacions comercials futures. De fet, ja estem tenint-ne. Hem enviat productes a Sud-àfrica i a altres llocs del món.

També esteu treballant per al primer ministre de Benín...

-C: Sí, hem fet unes instal·lacions especials amb unes portes automatitzades d'unes dimensions considerables amb amplàries de fins a tres metres. També era un repte posar en marxa projectes d'aquesta índole a 13.000 kilòmetres i que tot estiga correctament. Que una persona d'aquesta rellevància social s'haja fixat en una empresa tan modesta com la nostra... També tenim treballs a South Beach, a Miami, a la ciutat financera de Frankfurt, a Amsterdam, a Ginebra, a San Petersburg... No som una empresa que tan sols té treballs al nostre voltant, pot ser sigam desconeguts per a molts perquè hem estat molts anys fora del nostre cercle veïnal, però volem ser una empresa propera per a tothom. No per treballar al mercat internacional deixem de banda el nostre mercat pròxim. Volem que tothom estiga atés.

161

Actualment amb la crisi de la COVID-19 i l'actual inflació, com veieu el futur?

-C: Amb perseverança, lluita constant i sent positius ens vegem creixent. Açò no vol dir que manem sobre les conjuntures econòmiques d'un món globalitzat. Simplement podrem esforçar-nos i continuar lluitant. Si vam arrancar aquest negoci en l'any 1991 i hem aconseguit transformar-lo i anar pujant esglaó a esglaó que no capia dubte que amb la mateixa filosofia continuarem pujant i la següent generació heretarà els principis i continuarà. No hem de ser pessimistes encara que l'adversitat de les notícies diga el contrari.

El motor sempre ha de ser la il·lusió i ho heu comentat quan li poseu tant d'amor a cada peça i cada treball...

-C: No podria ser d'altra manera perquè si no creguérem en el que fem, no faríem el que fem i la gent que treballa amb nosaltres volem que es contagie d'aquesta filosofia. Hem de posar en cada article que fabriquem l'ànima i quan el client l'adquirisca es contagiarà i contarà la seua compra a familiars i amics i farà un món més feliç.

L'article té 371 lectures

(Aquesta informació es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en aquesta pàgina).