• Inici
  • Cultura
  • Crònica: Ska-P encén l'estampida en el Rabolagartija

Crònica: Ska-P encén l'estampida en el Rabolagartija

| Rabolagartija | Cultura
Crònica: Ska-P encén l'estampida en el Rabolagartija

Panoràmica del públic des dels membres d'Ska-P. Font: Rabolagartija

El festival arranca en gran, amb un altre ple memorable i ganes de festa sense fi

La sisena edició del festival Rabolagartija ha arrancat aquest dijous a Villena (Alacant) en gran, comptant amb l'impressionant muntatge que el cap de setmana anterior acollia el festival Leyendas del Rock i posant sobre l'escenari dos de les actuacions més esperades pels milers d'assistents al festival: Ska-P i La Pegatina.

Des de l'obertura de portes a les 17 hores l'entrada fluïa de manera constant, alguna cosa més retreta al principi i de manera massiva segons avançava la vesprada. A l'interior del recinte, tot disposat per a un esdeveniment que tenia l'honor d'obrir la proposta eclèctica de El Sombrero del Abuelo –quina manera de mesclar estils– i que després assistia al debut en el festival de Nativa, una de les propostes sorgides després de l'aturada indefinida de La Raíz.

162

Xavi Sarrià a l'escenari del Rabolagartija. Font: Rabolagartija

Sense temps per a respirar arribava un dels clàssics del Rabolagartija, Boikot, que posava potes enlaire amb els seus clàssics de sempre un recinte que ja presentava el primer ple de la jornada i que d'ací d'ara en avant s'anava a convertir en un autèntic desenfrenament de la mà de La Sra. Tomasa i la seua mescla d'estils urbans, el rock reivindicatiu de Xavi Sarrià i el rap crític i compromés de Los Chikos del Maíz.

Mentrestant, se succeïen les actuacions en el Caparrilla Stage, el tercer escenari del festival, per on desfilaven Tesa, JazzWoman, La Regadera, Tongo, Chiki Lora, Salida Nula i els yeclans Rokavieja.

Amb un gust exquisit
A les onze i mitja de la nit, amb la puntualitat marca de la casa, arrancava el xou d'Ska-P, 90 minuts d'espectacle que es van passar en un tres i no res gràcies a una proposta plena de ritme, diversió i temes que són autèntics himnes populars no van faltar Cannabis, Romero el Madero o el Vals del Obrero, però que, després de la seua aparença festiva i alegre, amaguen poderoses càrregues de profunditat contra un sistema corrupte i les injustícies de tota índole que l'adornen, com bé es va encarregar de recordar-nos Pulpul, líder de la banda.

163

Efectes especials durant l'actuació de La Pegatina. Font: Rabolagartija

Igual de festiva i alegre, però menys reivindicativa, és la proposta de La Pegatina, un altre clàssic del festival, que venia a posar potes enlaire (pluja de confetis mitjançant) amb la seua fusió de la rumba catalana i l'ska a un públic ja entregat i posseït per l'esperit de la festa, i que va continuar gaudint de valent amb un altre debut, el de Valira, una altra de les formacions valencianes sorgides de la diàspora de La Raíz.

Electrònicament
Com és habitual en el Rabolagartija, el tancament de cada jornada es deixa en mans de propostes electròniques per a fer ballar fins a l'extenuació als festivalers més intrèpids.

En aquesta ocasió per partida doble, amb la brutal proposta de Gomad! & Monster, col·lectiu format per DJs, productors i músics que mescla a la perfecció els sons més ballables amb música rock i metal, i posteriorment i com a fi de festa, amb Plan B, un DJ que mescla com ningú novetats de qualsevol genere amb grans clàssics, aconseguint unes sessions monumentals que sempre sorprenen i diverteixen al públic.

164

Roberto Gañán (Pulpul), vocalista de la banda Ska-P. Font: Rabolagartija
 
 

L'article té 154 lectures

(Aquesta informació es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en aquesta pàgina).