• Inici
  • Entrevistes
  • Biaruts d'adopció
  • Tomás Amezaga: "La vitalitat del poble és el que més m'agrada, ja que té moltes festes populars on s’involucra tot el poble"

Tomás Amezaga: "La vitalitat del poble és el que més m'agrada, ja que té moltes festes populars on s’involucra tot el poble"

| Eduard Garcia Molina | Biaruts d'adopció
Tomás Amezaga: "La vitalitat del poble és el que més m'agrada, ja que té moltes festes populars on s’involucra tot el poble"

Estrenem apartat de "Biaruts d'adopció" per tal d'acostar la realitat de persones que fa temps resideixen a Biar i l'han fet seu. El protagonista de l'entrevista és Tomás Amezaga, que quan el seu treball li permet viu a Biar, d'on valora especialment la possibilitat de fer esport i relacionar-se amb els veïns i veïnes, una de les coses que més valora respecte a Alacant, on treballa.

Es manifesta com un enamorat del nostre poble i afirma que el seu somni seria tindre una casa rural ben gran a Biar.

 

Quant de temps fa que vius a Biar?

Vaig descobrir Biar fa molt de temps, i no sabria dir amb exactitud quan vaig començar a enamorar-me d’este poble. En aquell moment, jo treballava per la CAM i la Diputació Provincial d’Alacant en un projecte de vigilància forestal que es deia VOLCAM. Em destinaven per diferents racons de la província, però sens dubte Biar era el que més m’agradava.

Gràcies a això, no només em recorria el poble, sinó que també tot el seu entorn natural. Disposàvem de cotxe 4x4 i furgoneta, però també fèiem moltes rutes a peu. Una de les aficions que sempre he tingut ha estat el senderisme, i per això vaig descobrir un racó ideal per a practicar esport en la natura, i em va encantar.

Des que vaig vindre la primera volta al poble vaig saber que este poble tenia un encant especial, i des de ben jove pensava que em compraria una casa ací. Aquella idea donava voltes pel cap durant molts anys fins que finalment, per les meues circumstàncies personals, vaig decidir buscar una casa i acomplir el meu somni. Ho necessitava.

No tenia molt clar el que volia, però estava segur que Biar era el lloc elegit. Tenia la intenció de prendre-m’ho sense pressa, voltar amb tranquil·litat fins a trobar el que volia. Però les coses no van anar així: mentre passejava pel poble buscant aquella casa idònia, vaig telefonar al número de la primera casa que tenia un cartell anunciant la seua disponibilitat. Aquella mateixa nit vaig anar. No sabia què em trobaria en la visita, però només entrar per la porta, ja sabia que era la casa que buscava, que no calia voltar més; era el moment de llançar-me a la piscina i no ho podia deixar escapar. Va ser com un amor a primera vista, i a mesura que l’antic propietari me l’anava mostrant, me la feia més meua. Milers de projectes i il·lusions m’anaven passant pel cap, i em fa l’efecte que el venedor també va entendre que aquella seria l’última volta que ensenyaria la casa.

A mesura que anava descobrint la casa amb el propietari, m’anava explicant amb entusiasme la gran reforma que va patir. La història d’aquella casa, un antic colomer i una quadra, es feia cada volta més interessant i aconseguia transportar-me a un altre temps. Automàticament vaig esguellar tots els papers on m’havia anotat altres números de telèfon d’altres cases. Em vaig convèncer del tot.

Dit i fet, ho vam acordar tot en pocs dies i l’enteniment va ser total. A continuació, una volta adquirida, vaig decidir decorar-la al meu gust i sabia que seria un pas important. Volia crear ambients que reuniren fidelitat amb tradició, bellesa i confort, cosa que no era fàcil, tenia dubtes i no sabia si estaria a l’altura de la casa. Afortunadament, vaig trobar una botiga a Alacant, Soleil, que em va inspirar i és on vaig trobar el més adequat per a la casa. Tot i el pessimisme inicial, crec que ha estat un èxit i sí, he tingut molt de gust a decorar-la.

Ara tocava triar un nom, i vaig apostar per una de les coses que més tinc, valore i confie: L’Amistat, d’això mai me’n faltarà.

El gran projecte ha estat la cova on he col·locat un empedrat granadí i una porta àrab, fidel a l’estil rústic que ofereix la casa. Ara estic treballant amb el pati posant arcs i ajuntant la pedra, però tot ha d’anar poc a poc segons les meues possibilitats econòmiques.

Biar tenia un encant especial, i des de ben jove pensava que em compraria una casa ací.

01 

 

Abans d’estar a Biar, on residies?

He de dir que Biar no és el lloc on visc habitualment, només hi vaig per desconnectar, fer esport i sobretot per compartir la casa amb amics. De fet, ja vaig pel segon tom de visites. Pel meu treball (Centro Infanta Leonor, centre especialitzat en discapacitats de persones amb autisme) i pels amics que encara tinc a Alacant, continue vivint al barri de sant Blai.

Vaig a Biar per desconnectar, fer esport i sobretot compartir la casa amb amics.

 

Et vas sentir ben acollit quan vas vindre a Biar?

Des del primer moment vaig fer bons amics. Considere que sóc un xic molt sociable i no m’importa ajuntar-me amb qui siga; tot i els meus defectes, no sóc una persona que té massa prejudicis, per això em va ser molt fàcil adaptar-me. Els veïns del carrer són per a mi una gran família que m’han ajudat molt a integrar-me i s’ofereixen quan tinc algun problema. Sé que hi ha molta harmonia entre nosaltres, fins i tot organitzem sopars, ens trobem per a xerrar al carrer, etc. M’agrada eixe estil de vida i l’espontaneïtat de les relacions; en una gran ciutat, com dic, res de res.

Quan arribe a Biar i veig la gent, somric i deixe els problemes enrere, és una decsonnexió total. A banda de la gent del carrer, tinc un altre tipus de relacions amistoses molt fortes que vaig forjant poc a poc.

Quan arribe a Biar i veig la gent, somric i deixe els problemes enrere, és una decsonnexió total.

 02

 

Quines raons et portaren a instal·lar-te a Biar?

A més de l’entorn natural del poble, que és excepcional, l’encant del poble, m’agrada l’estructura, la netedat, les festes populars, les cases, l’educació de la gent, però sobretot el centre històric àrab que per a mi és un xicotet Albaicín. També crec que és important per a mi la bona comunicació entre Biar i Alacant, una autovia lliure de pagament de només 40 minuts de trajecte.

Sobretot m'agrada el centre històric àrab que per a mi és un xicotet Albaicín.

 

Quines diferències trobes entre Biar i el teu lloc d’origen?

Les diferències són moltes entre un poble i una ciutat, com la tranquil·litat, els sorolls, la netedat i, com he comentat adés, la relació entre els veïns a més de la proximitat amb l’entorn natural.

 La relació entre els veïns a més de la proximitat amb l'entorn natural.

 03

 

Què és el que més t’agrada del poble?

És difícil respondre a eixa pregunta perquè m’agrada tot, o quasi tot. Com he dit abans, la muntanya és espectacular, l’arquitectura, la netedat, però sobretot, si he de destacar alguna cosa, seria la vitalitat del poble, ja que té moltes festes populars on s’involucra tot el poble i els moviments culturals, socials i esportius. Són moltes les activitats que es desenvolupen al llarg de l’any, com les carreres BTT, la pintura al carrer, les plataformes digitals, els torneigs esportius, les carreres de muntanya, les excursions de senderisme, les visites guiades al castell o al museu. I un bon grapat d’activitats que es repeteixen tots els anys.

La vitalitat del poble, ja que té moltes festes populars on s’involucra tot el poble i els moviments culturals, socials i esportius.

04

 

Com valores i quins records tens d’estos anys?

El balanç és clarament positiu. Per ma casa ha passat moltíssima gent i tots s’ho han passat genial i a més, han valorat el poble molt positivament. Cada volta vaig coneixent més gent i estic més integrat al poble, encara no tan com m’agradaria pel fet que visc a Alacant, però la gent ja em va coneixent.

He anat explorant poc a poc la muntanya i sempre trobe racons i llocs on anar, però encara em queden molts anys més per seguir gaudint del poble.

 Em queden molts anys més per seguir gaudint del poble.

 

Quina és la teua situació ara al poble?

Com deia, vaig al poble per a desconnectar i gaudir de les possibilitats esportives que ofereix Biar, però no descarte viure definitivament allí. Però per a això, hauria de trobar una faena que em satisfera. Si algú coneix alguna associació que treballe amb persones dependents, que m’ho diga!! Al meu treball sóc fix i és difícil trobar les mateixes condicions de treball, però no descarte anar-me’n un dia, qui sap si demà...

No descarte instal·lar-me de forma definitiva a Biar un dia, qui sap si demà...

 06

 

Què li diries a les persones que no coneixen Biar?

Els convidaria a passar un cap de setmana; després el poble s’encarregaria de tot, segur que n’estarien encantats.

Els convidaria a passar un cap de setmana; després el poble s’encarregaria de tot.

 07

 

Com duus el valencià?

No el practique habitualment i em costa un poc parlar-lo, però m’agrada molt que em parlen valencià, no tinc cap problema. A més, crec que és una riquesa afegida al poble.

El valencià és una riquesa afegida al poble.

 

Quines són les teues perspectives de futur?

No ho pense massa, però si em tocara la loteria muntaria una supercasa rural a Biar. Somniar és gratis, no?

Si em tocara la loteria muntaria una supercasa rural a Biar.

08

L'article té 30 lectures

(Aquesta informació es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en aquesta pàgina).